LES ESQUELES

Les esqueles que és el més important s'ha aconseguit escanejar 115 pàgines en dos dies. Respecte a les qüstions tècniques, les penjaré si hem deixa Google. ¿Per què? -Sembla que no tingui cap interès cap a la seva primera versió, ja que l'actual que no empro era molt millor. Il·lusionant era poder passar aquesta pàgina-llocs a www convencional, per exemple www.jmalarco.cat, i pagar el coresponent cànon, ara aquesta funció ha desaparegut i només es pot fer en la nova versió que és més dolenta. Suposo que contestaran, cosa bastant inaudita en una multinacional que l'únic que fa es posar-te una bateria de preguntes freqüents, on casualment mai està la teva (deu ser qüestió d'algoritmes).

L'altra és que està en pdf, ja un programa que converteix els pdf's en presentacions de Google (altrament power point a expirar ja que no se si treballa en línia, però vaig al disc dur, ja que el meu correu és gmail, i el hotmail l'usen els prehistòrics de la informàtica.

Els comentaris més personals estan fets a mà, em disculpo per endavant si hi ha alguna incorrecció; i de poc val atribuir-la a ningú que no sigui jo.

L'ordre té el seu problema em consta, però una esquela per petita ha de contenir les dades bàsiques del difunt i la portada ha de contenir en lletres la màxima informació sobre ell, atès que és llegida al final de la cerimònia per familiars i assistents. Repeteixo que mai no s'ha de donar abans i menys dies després. La cerimònia és la part més important del fet luctuós. La vetlla i l'anada al cementiri no serveixen per gaire. A una van els apressats que s'excusen de no poder anar al funeral i al cementiri és de mal gust anar-hi sinó ets dels íntims.

Hi ha casos insòlits, ja que he pogut amassar informació:

1. La missa d'empresa feta mesos després de l'òbit, suposo que per la manca d'hàbit, lamentablement incompleta; tot i que va ser multitudinària perquè duplicaven l'aforament normal d'un funeral, i les persones -com totes, eren estimades.

2. Els canvis temporals i la naturalesa del paper, hi ha una degradació preocupant, a partir dels anys setanta, per no dir seixanta, apareix l'element disgregador de la dècada prodigiosa que va més o menys de 1963 a 1968. L'època de més creixement econòmic dels països rics o perifèrics. Abans, hi ha una certa sobrietat però s'uniformitza el contingut millor. Les millors per descomptat són les que deixen fer als cristians catòlics. Ací no n'hi ha d'altres tot i que he conegut indirectament ortodoxes russos, potser jueus, algun maçó i molts àrabs pel veïnatge, també armenis i xinesos, però ningú no m'ha convidat a la cerimònia similar. Tots els humans i animals fan algun ritus d'acomiadament al més enllà sigui físic o metafísics.

3. Les portades les hi canviat segons el meu criteri: són molts anys de professor de secundària, i sempre els alumnes les fan malament. No hi ha cap raó convincent per esperar a que siguin adults perquè canviïn llurs hàbits.

4. Tampoc s'anota l'origen de la imatge: mal favor per l'artista, hauria de anotar-se i no fer pirateria intel·lectual.

5. Numerar les pàgines també hauria de ser obligatori, per determinar quina és la més important, no cal dir, que la persona passa per davant dels déus, i nosaltres, els vius, els hem de fer reconeixibles pel més enllà.

6. Quan se surt de la grandaria habitual es mostra un cert mal gust, com a mínim fa de mal arxivar.

7. La cultura visual en color ha fet mol de mal: el dol és en blanc i negre, apareixen elements críptics com muntanyes, mars... que no expressen res sinó s'aclareixen bé duran el sermó de la missa.

8. Pagar una missa és un luxe però no crec que sigui hostentació.

9. També estaria bé anotar la música de la cerimònia, per donar pistes per altres enterraments, i fer més variada la tria, de rèquiems hi ha un gavadal, i les músiques patriòtiques són bastant diletants.

10. Excepcionalment hi ha un llibre dels morts, per dir alguna cosa, ja que l'empresa municipal només es preocupa d'estalviar recursos, no en el relligat però si en la informació, es pot abaratir la informació amb altres formats més útils. La portada és ridícula, no diu res. No es numeren les pàgines. No s'indica als firmants que normalment la cal·ligrafia és dolenta, i se li pot donar l'oportunitat d'emprar per exemple el mòbil per gravar les pàgines: només he trobat una persona que posi el seu nom sencer: és un diplomat en enginyeria, sap anglès, ha estat empresari, és culte, i ha estat polític en actiu en un partit totalment català des del seu origen.

Res més, corregiré el text anterior perquè hi ha ironia, de molt mal gust, barregar el sacrifici del poble saharauí, questió de molta gent; amb la individualitat de la mort. No era correcte, si algú em segueix, cosa que dubto bastant, no en faci cas. Tot i que les versions anteriors d'aquesta pàgina hi són, i que cadascú em pugui disculpar si vol.

No deixeu de descarregar-vos el pdf si us interessa el tema, el meu interès és el d'un historiador que té molt poc d'antropòleg. De la resta no hi entenc.