EDITORS, AUTORS I TRADUCTORS

1 -Editors

Ahir per televisió i plataformes presentaven un llibre d'Albert Sánchez Piñol, antropòleg de professió fa fer algunes coses per continents on la Història encara no ha arribat Àfrica per exemple, com el cas de Xavier Bosch, també antropòleg, el camp professional el deurien veure força limitat, i es llençaren a la ficció o novel·la. D'en Sánchez Piñol en destaco "La pell freda", a partir d'ací pàgines i més pàgines i més pàgines que a les llibreries de saldo no passen de 4€. A Xavier Bosch, amb la primera novel·la, que vaig llegir sobre Francesc Macià, no en vaig treure cap conclusió; és més sí: era molt dolenta. No obstant vaig tenir paciència i li vaig trobar una de les millors novel·les històriques en llengua catalana que he llegit: "Les set aromes del món". Ara Sánchez Piñol que de cop i volta es va donar compte que escrivia millor en espanyol fa una paròdia de Neville  i el Procés del Primer d'Octubre de 2017. Murri diu que el lector identificarà a tots aquells que en havien de dur a la Independència, i que a la vista està patien de miopia política.

El cas però és que Sánchez Piñol per anar al conglomerat suposadament cooperatiu d'Abacus, ailas! El monstre que oferia descomptes encoberts del 15% i tenia en peu de guerra tot el gremi de llibreters.  Abacus és bastant desastre des que va confondre les criatures amb compradors convulsius, sense mirar la campana de Gaus demogràfica que és que no naixen criatures d'ací sinó d'allà. Va muntar un enorme parc d'atraccions venent de tot menys llibres. De fet la seva venda on line és defectuosa i mai no et telefonen, ni envien cap sms, etc. per a que passis a recollir el llibre. Què, oh! casualitat reposava sebollit en alguna lleixa on descansen els llibes morts, és dir els ja pagats. Tampoc tinc cap simpatia per Columna, ni pel Grup 62... Sí en canvi hi ha editors que pots comprar llurs llibres a ulls clucs: Anagrama en llengua espanyola i catalana; Acantilado en llengua espanyola; Quaderns Crema en llengua catalana; Edicions de 1984 en llengua catalana; Libres de L'Avenç en llengua catalana. Hi ha molt bones edicions a Navona i altres editors que incideixen en Ciències Socials i Filosofia.

2.- Autors

La literatura catalana coetània està sobredimensionada i contaminada per suposades obres artístiques com el teatre i el cinema. ¿Què és abans l'ou o la gallina? Hi ha molts escriptors que fan el guió de la seva novel·la somniant que un dia se la representi, sense parar a pensar que la novel·la sense subgèneres (policíaca, romàntica, històrica, de terror...) és un gènere cinestètic, únic i irreproduible més que pel lector en solitud. Dit sigui de pas tots aquests tallers d'escriptura i de lectura són una panòplia que només pot dur a l'autoedició. Un bon exemple d'autoedició són els polítics, de memòria curta i quasi sempre engreits per allò de que "ho farem bé, ara sí". Cosa que segurament no depén d'ells sinó dels alts funcionaris, al cap i la fi llura mandat no passa dels quatre anys. No crec que un autor hagi de cercar reconeixement, segurament li vindrà després de mort o amb l'Alzheimer. Sense cercar connexions el famós Jaume Cabre va arribar al cim amb "Les veus del Pamano", abans i després era un camí costerut, i la baixada va ser pitjor. Edita a Proa que és una grandíssima editorial.

Hi ha canvis importants, revolucionaris a la vista. I tota revolució fa mal: la millor llibreria del món és Amazon, només cal cercar, no com a les biblioteques, que no tenen novetats i a més cal que sian de tapa dura; Amazon t'ofereix el menú més complert i sense moure't de casa. Sí, em consta que la festa cursi de sant Jordi. ¿On encabirem el mòbil aquesta vegada entre roses i llibres a munt i avall, cercant firmes, sense haver llegit la lletra petita? A la fi, l'altra dia llegia que a la fira de Guadalajara els catalans havien col·locat el llistó molt alt. De llegoters n'hi ha a tot arreu, i a Mèxix com a Frankfurth costa de viatjar, cal infraestructura, que li preguntin al Barça, l'Espanyol, el Girona, l'Europa o el Sant Andreu. No vull dir que siguem un país només d'esportistes, tot i que l'únic Creu de Sant Jordi que conec i bé, és un esportista. No es viu d'escriure està clar, per això existeix el periodisme o les aules, també es pot escriure al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o al Butlletí Oficial de l'Estat. Un conegut deia que d'advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos, i aquests també escriuen molt. A mi en fa l'efecte que un autor salta com un saltamartí d'editorial en editorial. Diuen que vàrem tenir sort amb la Carme Balcells perquè aferradissament va defendre els seus dos premis nobel: Gabriel Garcia Márquez, colombià i progressista; i Mario Vargas Llosa, peruà i proto feixista. Per aquest camí acabaríem en els papers d'Epesein, Vargas Llosa casant-se amb parentes, Borges cec com homer, declarant-se llibertari com Milei i acompanyat per una jove de bon veure. I en altre camps que burxen la ferida de l'aprop que en dieu d'en Xavier Cugat, Pau Casals, Dalí., Pablo Picasso d'un costat amb curadores a llur vellesa; àdhuc la poderosa Mari Sentpere se li va suïcidar el marit. A l'altre costat Joan Miró i Charlie Rivel.

Fins i tot el famós Felipe González es va separar d'una professora de literatura que va inventar la ena geminada, deia "gobienno".