EDITORS, AUTORS I TRADUCTORS

1 -Editors

Ahir per televisió i plataformes presentaven un llibre d'Albert Sánchez Piñol, antropòleg de professió fa fer algunes coses per continents on la Història encara no ha arribat Àfrica per exemple, com el cas de Xavier Bosch, també antropòleg, el camp professional el deurien veure força limitat, i es llençaren a la ficció o novel·la. D'en Sánchez Piñol en destaco "La pell freda", a partir d'ací pàgines i més pàgines i més pàgines que a les llibreries de saldo no passen de 4€. A Xavier Bosch, amb la primera novel·la, que vaig llegir sobre Francesc Macià, no en vaig treure cap conclusió; és més sí: era molt dolenta. No obstant vaig tenir paciència i li vaig trobar una de les millors novel·les històriques en llengua catalana que he llegit: "Les set aromes del món". Ara Sánchez Piñol que de cop i volta es va donar compte que escrivia millor en espanyol fa una paròdia de Neville  i el Procés del Primer d'Octubre de 2017. Murri diu que el lector identificarà a tots aquells que en havien de dur a la Independència, i que a la vista està patien de miopia política.

El cas però és que Sánchez Piñol per anar al conglomerat suposadament cooperatiu d'Abacus, ailas! El monstre que oferia descomptes encoberts del 15% i tenia en peu de guerra tot el gremi de llibreters.  Abacus és bastant desastre des que va confondre les criatures amb compradors convulsius, sense mirar la campana de Gaus demogràfica que és que no naixen criatures d'ací sinó d'allà. Va muntar un enorme parc d'atraccions venent de tot menys llibres. De fet la seva venda on line és defectuosa i mai no et telefonen, ni envien cap sms, etc. per a que passis a recollir el llibre. Què, oh! casualitat reposava sebollit en alguna lleixa on descansen els llibres morts, és dir els ja pagats. Tampoc tinc cap simpatia per Columna, ni pel Grup 62... Sí en canvi hi ha editors que pots comprar llurs llibres a ulls clucs: Anagrama en llengua espanyola i catalana; Acantilado en llengua espanyola; Quaderns Crema en llengua catalana; Edicions de 1984 en llengua catalana; Libres de L'Avenç en llengua catalana. Hi ha molt bones edicions a Navona i altres editors que incideixen en Ciències Socials i Filosofia.

2.- Autors

La literatura catalana coetània està sobredimensionada i contaminada per suposades obres artístiques com el teatre i el cinema. ¿Què és abans l'ou o la gallina? Hi ha molts escriptors que fan el guió de la seva novel·la somniant que un dia se la representi, sense parar a pensar que la novel·la sense subgèneres (policíaca, romàntica, històrica, de terror...) és un gènere cinestètic, únic i irreproduïble més que pel lector en solitud. Dit sigui de pas tots aquests tallers d'escriptura i de lectura són una panòplia que només pot dur a l'autoedició. Un bon exemple d'autoedició són els polítics, de memòria curta i quasi sempre engreits per allò de que "ho farem bé, ara sí". Cosa que segurament no depén d'ells sinó dels alts funcionaris, al cap i la fi llura mandat no passa dels quatre anys. No crec que un autor hagi de cercar reconeixement, segurament li vindrà després de mort o amb l'Alzheimer. Sense cercar connexions el famós Jaume Cabre va arribar al cim amb "Les veus del Pamano", abans i després era un camí costerut, i la baixada va ser pitjor. Edita a Proa que és una grandíssima editorial.

Hi ha canvis importants, revolucionaris a la vista. I tota revolució fa mal: la millor llibreria del món és Amazon, només cal cercar, no com a les biblioteques, que no tenen novetats i a més cal que siguin de tapa dura; Amazon t'ofereix el menú més complert i sense moure't de casa. Sí, em consta que la festa cursi de sant Jordi. ¿On encabirem el mòbil aquesta vegada entre roses i llibres a munt i avall, cercant firmes, sense haver llegit la lletra petita? A la fi, l'altra dia llegia que a la fira de Guadalajara els catalans havien col·locat el llistó molt alt. De llegoters n'hi ha a tot arreu, i a Mèxix com a Frankfurth costa de viatjar, cal infraestructura, que li preguntin al Barça, l'Espanyol, el Girona, l'Europa o el Sant Andreu. No vull dir que siguem un país només d'esportistes, tot i que l'únic Creu de Sant Jordi que conec i bé, és un esportista. No es viu d'escriure està clar, per això existeix el periodisme o les aules, també es pot escriure al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o al Butlletí Oficial de l'Estat. Un conegut deia que d'advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos, i aquests també escriuen molt. A mi en fa l'efecte que un autor salta com un saltamartí d'editorial en editorial. Diuen que vàrem tenir sort amb la Carme Balcells perquè aferradissament va defendre els seus dos premis nobel: Gabriel Garcia Márquez, colombià i progressista; i Mario Vargas Llosa, peruà i proto feixista. Per aquest camí acabaríem en els papers d'Epesein, Vargas Llosa casant-se amb parentes, Borges cec com homer, declarant-se llibertari com Milei i acompanyat per una jove de bon veure. I en altre camps que burxen la ferida de l'aprop que en dieu d'en Xavier Cugat, Pau Casals, Dalí., Pablo Picasso d'un costat amb curadores a llur vellesa; àdhuc la poderosa Mari Sentpere se li va suïcidar el marit. A l'altre costat Joan Miró i Charlie Rivel.

Fins i tot el famós Felipe González es va separar d'una professora de literatura que va inventar la ena geminada, deia "gobienno".

3.- Escriptors

Primer cal distingir entre els que escriuen i els que publiquen, en quin moment i circumstàncies de la vida. En principi des que la Història existeix i no és ni prehistòria ni protohistòria. L'escriptor que passa a la història és el que sap fer anar les matemàtiques, un llenguatge abstracte; del qual possiblement apareixen les escriptures pròpiament dites. Només cal passejar pels bruts suburbis de la ciutat coetània, per a copsar la insatisfacció del jove alfabetitzat o no, per deixar empremta a les parets en forfa de grafit. És escriptura efímera com el whatsapp, sempre ha estat així. Ara per sort els joves deixen en pau els arbres intentant escriure una columna com la del foro romà. Són patètique mostres de la lluita de classes, quan vius en una habitació de 10 m2, el teu sostre no té límits.  Aquests són els escriptors que tenen líders com en Bansky i altres que teòricament lluiten contra les desigualtats, ignorant que les desigualtats socials es retreoalimenten a partir de la gran oposició entre rics i pobres. Avui de camí al metge he trobat dos joves amb un rètol que deia no estàs sola, naturalment en espanyol; i al costat d'una clínica: són els feixistes que van contra la llei, et mataran, però després resaran per tu. A la sortida a mà dreta hi havia un senyor amb un rosari que també resava de tots nosaltres, i amb un rètol: sap escriure, però va contra la llei. Era la "zona blava" de Sarrià-Sant Gervasi, el barri benestant més important de la Barcino Romana. Per cert, l'Ajuntament de Barcelona tampoc sap escriure i diu que s'ha descobert que el fòrum romà mirava a mar, però no sap el que és una llegenda gràfica i numèrica, ni la Rosa dels Vents que ens orienta als humans. ¿És pot demanar a un escriptor que sàpiga tot això? Doncs, sí; i els escriptors abans de vendre llur llibre tenen tot el dret de crear unes espectatives en el lector, que després ell decidirà, a partir de la muntanya de llibres que tingui per llegir. A la meva edat (72) tinc un fill emancipat que naturalement em suggereix coses com afrontar els darrers anys de la meva vida, com que soc propietari especulo amb un lloguer, ans m'amoïna que algú em pugui fer malbé la meva biblioteca. Ell em va dir, estigues tranquil que un llibre és el lloc més segur del món, ningú no el toca perquè ningú llegeix. Un altre exemple a la meva escala de veïns un matrimoni jo va va proposar per whatsapp instal·lar una biblioteca en un racó de l'escala i fer intercanvi de llibre, Tothom va saludar la iniciativa amb visques, jo el primer i vaig desar a la lleixa un munts de llibres de clàssics i  escriptors de tota mena. Passen els mesos i ningú agafa cap llibre. Ara, què faran per Sant Jordi? Passo. Per últim, com que la millor llibreria del món és Amazon, ja he conegut una autora que s'autopublica, i tot i que té algun premi, passa.

4. Traductors 

Aquí naix el major desgavell que us podeu imaginar, és un tòpic dir que la traducció serà l'idioma del futur: per tant, tinguem cura dels traductors. Aquests es reuneixen periòdicament amb els seus traduïts. M'imagino l'autor del Codi da Vinci ponderant sobre la pobresa del seu vocavulari, i acumulant traduccions a totes les llengües vives, els volums de K. Follet a 3€ a les Re-Read amb tapa dura. Sergi Belbel li va regalar a la meva filla que li feia de mainadera el Codi da Vinci, suposo que era un regal enverinat. Tot i que vaig compartir seminari amb una doctora d'història de l'art, emocionada pels Pilars de la Terra: a 3€ a les Re-Read. Hi ha una trilogia de novel·listes americans: P. Auster ja mort; J. Irving i R. Ford que considero els veritables hereus de Dickens. Però, vejam anem a pams: Bukowski alemany naturalitzat americà va ser un poeta extraordinari i està traduït al català des del seu anglès nadiu. Té una novel·la traduïda al català com "La màquina de cardar" segons Dolors Udina,la seva traductora, en anglè és Erections, Ejaculations, Exhibitions and General Tales of Ordinary Madnes (selecció aprovada per l'autor). Traduir tot això com "La màquina de cardar" és un insult a la intel·ligència del lector, a més d'obertament pornogràfic. La Dolors Udina suposo que va consensuar amb Anagrama, editor, aquest títol tant bèstia i provocatiu, a la contraportada quasi en forma de poema comparen Bukowski amb H. Miller, ja molt passat de moda com Hemingway; no en canvi, i m'agrada a Céline, un autor molt poc correcte però un excels escriptor. Avui a l'Ara es queixava una autora ucraïnesa (me'n recordo quan feia les primeres cerques al Google que cercava Ucronia, i em deia vols dir Ucraïna) que el seu país és mol desconegut. Vaja! Jo he llegit quasi tota la Némirovsky i forces "soviètics" més. A correcuita vaig haver de corregir el meu "excel", ja que el comissari de les nacionalitats J. V. Stalin no va fer bé la feina. El que va passar el 37 ho sabem, per això molts ucainesos van col·laborar en l'extermini jueu, i encara no han demanat perdó. A la guerra d'Ucraïna front per font hi ha dos pobles amb una mateixa fe i una doble creu ortodoxa. Mireu un partit de futbol, cadascu resa a la seva manera. La senyora en qüestió estava escrivint una novel·la, i els drons la van convertir en activista, ara no se si d'esquerres o de dretes. Tot i que em temo que l'intel·lectual continua essent de drets, malgrat que digui el contrari.