FISIOCRÀCIA I SECTOR PRIMARI

La fisiocràcia és la teoria que dóna prioritat al sector primari (agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura). A la Primera Revolució Industrial (1760-1870) no es va considerar aquest sector com a essencial, i el capitalisme va fer mans i mànigues per reduir-lo al màxim (un 5% de la població activa). La gent del camp eren jornalers, petits propietaris i terratinents, que no tenien interessos en comú. Els terratinents, sense cap arrelament al territori que no fos oci, van donar suport a les lleis que eliminaven la petita propietat. I de retop aquells que anaven a sou. Arruïnats uns i alres van anar a parar a les ciutat on l'única feina possible era a la fàbrica, a partir d'aquí desapareix el combat entre camp i ciutat: tot és ciutat amb maquines, tallers i fàbriques. Les empreses familiars no són viables, perquè són sistemàticament enfonsades pel nou capitalisme financer. Els nous propietaris eren els accionistes que no treballaven sinó que cobraven directament de la plusvàlua generada pel Treball. Aixó tindria continuïtat tanmateix durant la revolució soviètica (1917-1924). Per tant Capitalisme i Anticapitalisme es van posar d'acord en eliminar la pagesia. Avui el sector primari  està controlat per les grans borses i els índexs borsaris que van de Wall Stret, al Banc Central europeu, i el nikkei japonès. ¿Com es posa remei a la desigualtat entre el sector primari i el sector secundari. El terciari és merament com un florer que realment no produeix béns, sinó serveis, i això genera muntanyes d'incompetència: la primera, la política, la segona el capital financer.

Per descomptat que la pagesia, la pesca, la ramaderia i la silvicultura tenen raó; i tenen tot el dret de posar a caldo tots aquells que des de els despatxos, les pantalles i els telefonets, fan veure que treballen i cobren per això, per "fer veure", mentre que qui treballa mana.