GEOGRAFIA D'ESPANYA: ELS TRANSPORTS

Ha estat una tardor, un hivern i es preveu una primavera inusualment plujosa, a banda de ventosa, amb ratxes de forts vents a cotes baixes. Això a l'Espanya ibèrica, tradicionalment seca, aquella situada al sud de la cornisa cantàbrica i Galícia. És a dir on comença el planell castellà i lleonès trencat en dos i mirant a cap a l'Atlàntic on desguassen els principals rius llevat del Guadalquivir i de l'Ebre. Espanya és un Estat molt muntanyós tot i que la percepció és tot la contrària, per anar de Barcelona a Madrid cal superar uns bons centenars de metres, per tant alhora de programar una xarxa de ferrocarril i autopistes, o bé es fan túnels o bé viaductes o bé les dues coses: circular pla, pel fregament és indispensables per estalviar energia. Tot això no solament representa una despesa d'inversió inicial important, assumible i amortitzable a partir de l'activitat econòmica, sinó també del manteniment, els càlculs de futur. Per exemple, l'Espanya buida no ho posa fàcil, la despoblació i la creixent urbanització de la societat condemna al sector primari a l'externalització com és el cas recent del Merco Sur, que crec positiu. Però, tornem, la pluja ha erosionat el sol, ha creat capes freàtiques d'aiguat, ha enfonsat talussos i ha provocat dos importants accidents ferroviaris, un ha Còrdova i un altra a Catalunya, cosa que ha posat en peu de guerra un sector fortament corporatiu com el de maquinistes de tren (es formen a Barcelona per la complexitat de la xarxa de rodalies i quan poden se’n van a viure al ressort d’aquella Espanya buida on la vida és més barata i les preocupacions menors, fins i tot alhora de votar) de la quasi monopolista empresa ferroviària de l'Estat: Renfe, reaccionari a la descentralització, adduint, com els cas dels controladors aeris, i altres professionals, que no se per quins set sous es creuen essencials, que són essencials. 

El que és essencial és la geografia i com fa anys amb l'enfonsament de les cases del Carmel, l'haver construït sobre terreny inestable amb ciment aluminós; ara ignorar les corbes de nivell i que quan plou i fa vent no ho fa a gust de tothom, i que cal consultar fins i tot el Google Maps, és un dir, quan has d'anar a casa del veí per si té o no ascensor i viu en un cinquè pis, que els hi expliquin als de la DANA valenciana. 

A Catalunya Rodalies no funciona, potser sí potser no, a la meva època, tinc 72 anys, ja agafàvem l'autobús malgrat que tardés més, de metro a Barcelona no n'hi havia a tot arreu, estiuejava a Sant Fost de Campsentelles i l'estació era Mollet/Martorelles/Sant Fost de Campsentelles; i havia una altra a Santa Rosa; quan vaig fer la mili potser alguna vegada vaig agafar el tren fins a Figueres, però feia autoestop. I aviat, carnet de moto i auto. He treballat molt fora de Barcelona o amb moto o amb auto. I la línia 9 de Badalona a l'Aeroport Josep

Tarradellas quan s'inauguri amb una sola via d'anada i tornada serà un tour turístic per l'infern de les entranyes de l'àrea metropolitana, calen 4 vies, dues de semidirectes. Senyors: no va de partits polítics ni de sindicats, va de geografia.