SEAT: CAPITAL INDUSTRIAL D'ESPANYA

Ningú pot negar que la Societat Espanyola d'Automòbils Turisme (acrònim, Seat) ha estat des de la seva fundació en ple feixisme (1936-1978) la principal empresa de l'estat. Compleix totes les condicions: és del sector més cobejat, l'industrial; dona servei al conjunt de la població de la regió, àvida de coches barats (econòmics-), ocupa milers d'obrers, i forma part de l'imaginari cultural d'aquells anys funestos, i d'ençà les acabales del segle XX i camí del primer quart del XXI, resisteix admirablement. El joc de dependències és el tradicional, atès que a la península Ibèrica, a banda del nefast aterrament a Amèrica: el continent té prestigi en relació a la migració europea, d'anglesos i perifèrics del nord: escandinaus, alemanys. Del sud poca cosa, i del que hauria de ser el futur l'extinta Unió Soviètica (URSS) ara en resta una enorme fàbrica amb ideologia inicial (comunisme) vertebradora, i praxi de capitalisme d'estat: la República Popular de la Xina. De facto, l'únic poder visible. Com que el pensament xinès només té el referent de l'ètica, i no està contaminat per cap metafísica: no cal que pinti a déu als seus bitllets de dòlar, el renbimbi pinta un dels capitans que interpretava el pensament del creador i crític del concepte capital. No podia ser d'una altra manera, l'ombra de Marx és allargada, i el marxisme és la filosofia del nostre temps (J.-P. Sartre), i les variacions han estat a favor o en contra, però el tema ha estat únic. L. Longo afirmà que el món acabaria entre comunistes i no comunistes. Si aquests darrers coneixen bé el comunisme, podran opositar a destruir-lo. Però aquest és el problema dels decadents, creen símbols, són gent amb un únic criteri: no tenir criteri.

Martorell

És la capital del Baix Llobregat, el riu més industrialitzat de la zona del sudoest europeu. El Baix Llobregat és una mena de tercera pota de les comarques que empenyen Catalunya: el Vallès Occidental, també feu industrial, i la comarca del Barcelonès, ara una enorme trama del sector terciari, on l'administració pública i el turisme fan una mena de pantalla amb un valor afegit que ratlla el zero. ¿Viuria Martorell, la capital real de Catalunya, millor sense el Barcelonès? Com la seva germana bessona Sabadell - Terrassa del Vallès Occidental, decididament: sí. Una empresa i les seves satèl·lits, per ella mateixa dirigeix una necessitat: subsistir treballant. I Martorell tot i la seva elegant història és un nus de comunicacions essencial que gira sobre la plana petita però densa que s'enfila cap a la mar, per mitjà del riu Llobregat i les comunicacions convencionals de terra, ferrocarril, carreteres..., aigua, el Llobregat i el seu encanteri o rosari d'antigues colònies industrials; i l'aire, els aeroports de Josep Tarradellas.

Com tota iniciativa, la Seat ha generat sempre ocupació i consum que independentment del trontollant diner que mouen els bancs (serveis-) és l'economia real.

Les escoles, instituts de secundària i les universitats a l'ensems neixen de la necessitat industrial. El prestigi de la indústria esdevé quasi infinit. Sembla que el món sigui de les empreses del coneixement, les Gafa, acrònim de Google, Amazon, Facebook i Apple. Es diu que el coneixement és el valor perdurable, per sobre del coltan que alimenta els mòbils i de l'urani que crea nuclears. Però això és una solemne enganyifa, aquestes empreses són intermediàries, comissionistes que encareixen el producte físic, l'economia real i productiva, fent la comèdia dels grans taumaturgs. Amb això, capital polític i capital de "coneixement" van de la mà, sempre han de justificar no ser pagesos ni obrers, els realment útils. La cultura mentre no tingui clar que ha de ser la veu subordinada als interessos materials dels sectors clau: agricultura, pesca, ramaderia i silvicultura per un cantó; i indústria per un altre. La història com a lliçó a les escoles remarca sempre que només l'economia de base és motor a mans dels qui toca: obrers i pagesos.

La Seat està farcida d'enginyers, mecànics. Per si mateixos tenen com a complement (manté de vegades: insuficient), les oficines i el màrqueting. La Seat és una empresa genial i permetim la cursilada: està directament per sobre de les grans construccions buïdes per dins i boniques per fora. Si cal triar estètica o necessitat, només cal que afirmar: de la necessitat en deriva l'estètica. La Seat acompleix tots els requisits per representar les necessitats de la regió, i per una vegada esdevenir model portes enfora.

Vaig ser afortunat quan vaig poder treballar a l'Institut d'Ensenyament Secundari Joan Oró de Martorell. No era el millor paisatge certament segons les convencions. Soroll, contaminació, una avinguda de serveis encara per definir, però ja en el seu moment vaig veure que la clau era precisament aquesta: un carrer enorme on amb facilitat de trànsit s'hi col·locaven les institucions reals del camp educatiu... i quasi no educatiu i massa sovint poc educat, car també hi era la policia.

Per fer una apologia cal destroçar la mediocritat que amb tanta insistència, vol maridar la diletant tonteria d'una burgesia allunyada del seu passat com l'actual. El propòsit no és fer avinent que la revolució burgesa des de Cromwell fins a Robespierre fors necessària. El que és important és que avui no en té d'antecedents, els paràsits se situen molt abanas del segle XVII: aspiren a l'aristocràcia, com el mateix Josep Tarradellas que es va deixar ennoblir pel rei borbó pressumptament, ent, ent, ent evassor de capitals, físics i mentals. I també la Seat ha de plantar cara i imposar el seu prestigi.

Seat (font internet)